12-16 anys > Tractament de l'acne
   


Tractament de l'acne

Hàbits higiènics
Cures
Tractaments i productes
Observació
Consell

En el capítol anterior ja dèiem que l'acne té diferents causes, no del tot aclarides, i que cal tractar-lo en funció de la lesió que produeix.

També cal recordar que el primer que cal per tractar l'acne és carregar-se de paciència, i en últim terme, si les coses no surten com s'espera, no desesperar-se.

 

Hàbits higiènics

Sigui quina sigui la causa de l'acne o el tipus de pell afectada, la primera norma a tenir en compte és la de la higiene. Unes bones mesures d’higiene poden afavorir la disminució de l’acne.

Evitar la manipulació de la pell per intentar extreure els barbs. Qualsevol pressió que facis al seu voltant provoca el trencament del fol·licle sebaci, que és ple de microorganismes, i dissemina la infecció per la zona. I aquesta infecció provoca pústules que normalment deixen cicatrius permanents.

Netejar dues vegades al dia la pell de la cara i l'esquena o la zona afectada. El més indicat és l'aigua i el sabó (preferiblement "syndet" o pa dermatològic antiseborreic) i eixugar-se completament després d'haver esbandit la zona.

Reduir la ingestió de determinats aliments, especialment els que tendeixen a provocar reaccions cutànies en persones joves. Entre aquests aliments hi ha les maduixes i la xocolata, però no està demostrat que els hàbits alimentaris siguin responsables directes de les lesions acneiques.

Prescindir sistemàticament dels productes cosmètics que no hagin estat formulats amb la indicació específica "indicat per a pells acneiques o seborreiques". I és que determinats components grassos són capaços d'afavorir l'aparició de barbs.

Reduir, per norma, l'ús de cosmètics "normals".


Les persones que tenen acne, i sobretot si són joves, han d'assumir aquesta realitat, i saber esperar el temps necessari per apreciar la millora.

Cures

La complexitat del procés acneic i el paper decisiu que tenen els canvis hormonals durant la pubertat, fan que tots els tractaments -des dels més senzills fins als més agressius- que prescriu el dermatòleg només permetin detectar millores importants després de molts mesos de cures.

Les persones que tenen acne, i sobretot si són joves, han d'assumir aquesta realitat, i saber esperar el temps necessari per apreciar la millora. Potser no és un consol, però relaxa comprovar que tots els teus amics, en un determinat moment, passaran per l'experiència amb més o menys intensitat.

De vegades, quan s'inicia un tractament, en comptes de millorar, s'empitjora temporalment. Aquesta situació provoca les ganes de deixar-ho córrer, però aquest és el gran error: cal tenir constància i no perdre la fe en el tractament.





Una exposició prolongada durant hores o repetida en dies successius té el perill que la superfície de la pell s'engreixi pel fet d'acumular queratines, i que aquestes bloquegin els fol·licles sebacis i agreugin el procés de l'acne.


Tractaments i productes


Els productes que s'apliquen per a aquestes cures han de desenvolupar com a mínim aquestes tres funcions:

1. Funció desescamant: semblant a la que té un "peeling" moderat (funció anomenada també "queratolítica" moderada), gràcies a la qual el conducte per on hauria de circular el greix elaborat per la glàndula queda lliure d'obstrucció i té sortida. Aquesta activitat produeix una lleugera irritació a la pell. Els components més eficaços, al marge del tractament que pugui receptar el dermatòleg, són els següents:

  • sofre i/o àcid salicílic
  • àcid azelaic, a concentracions moderades
  • peròxid de benzoil, a concentracions moderades
  • àcid glicòlic, a concentracions moderades
  • microgrànuls exfoliants incorporats a productes netejadors

2. Funció antiseborreica: també anomenada sebo-reguladora o sebostàtica, amb la qual es busca reduir la secreció sebàcia excessiva que caracteritza les pells juvenils acneiques. Hi ha diversos components moderadament eficaços, entre els quals podem citar:

  • sofre (actualment menys utilitzat que abans)
  • àcid azelaic
  • sulfat o acetat de zenc
  • extracte d'Arctium majus o de Nasturtium officinalis
  • peròxid de benzoil a dosis moderades
  • micropartícules poroses capaces d'absorbir el greix més fluid, amb la qual cosa es redueix la brillantor de la pell

3. Funció antimicrobiana: destinada a reduir els diversos microorganismes que proliferen i omplen el fol·licle acneic. Es fan servir sobretot els següents components:

  • peròxid de benzoil a dosis moderades
  • triclosan
  • àcid azelaic, a concentració moderada
  • lactat d'etil
  • exposició moderada, i només ocasional, al sol, perquè les radiacions són antimicrobianes. Però ATENCIÓ: una exposició prolongada durant hores o repetida en dies successius té el perill que la superfície de la pell s'engreixi pel fet d'acumular queratines, i que aquestes bloquegin els fol·licles sebacis i agreugin el procés de l'acne.


Observació

Els components anteriorment indicats es poden identificar als productes de Dermofarmàcia i a les especialitats farmacèutiques publicitàries. Durant els últims anys, els productes més utilitzats generalment incorporaven peròxid de benzoil o àcid azelaic, perquè desenvolupen funcions correctores simultàniament, però NO TOTHOM REACCIONA POSITIVAMENT A AQUESTS TRACTAMENTS.



Consell

Si la situació acneica no cedeix, sinó que s'intensifica de manera evident, és imprescindible visitar el dermatòleg. Només aquest professional podrà prescriure medicaments que permetin fer un tractament amb querolítics més agressius, amb antiinflamatoris, amb antibiòtics o amb hormones, l'elecció dels quals requereix un bon diagnòstic i un seguiment que permeti controlar els possibles efectes nocius.

 
Autor: Llorenç Pons Gimier. Farmacèutic.
Membre extern del Scientific Commitee on Cosmetic Products
and Non-Food Products de la CEE.

Il·lustracions: Sònia Ribas. Espais Telemàtics.