6-8 anys > Les vacunes > Origen de les vacunes

El 14 de maig de 1796, un metge anglès que es deia Edward Jenner va inocular —això vol dir que va introduir al cos mitjançant una xeringa— per primera vegada una vacuna contra la verola. El malalt era un nen de vuit anys que es deia James Philips.

El metge va agafar una mica de secreció d’una grangera que tenia una ferida, i que s’havia infectat quan munyia una vaca que tenia la verola.

Quinze dies després, va tornar a punxar el James amb una mica de pus que havia tret d’una persona que estava infectada de la verola. El nen no es va posar mai malalt de verola, i així va quedar demostrat que inocular el germen —o sigui, vacunar— provoca una acció de defensa del cos.

Jenner no ho va tenir fàcil: molts metges van pensar que la seva idea no era bona; però en veure els resultats, van haver de callar.

Amb el temps, naturalment, les vacunes han canviat, s’han evitat els efectes secundaris i les dosis s’han reduït, però la idea en què es basen no ha canviat.

Jenner va vacunar de forma gratuïta els pobres del seu poble, Berkeley, i dels voltants. Moltes de les persones que vacunava s’havien mostrat contràries a la vacunació, però el rector de l’església va aconsellar a tothom que passés per casa seva, perquè estava tip de celebrar enterraments de persones que, si s’haguessin vacunat, no haurien mort de verola.

Ara aquesta vacuna es veu com un descobriment més, però cal tenir en compte que, en aquella època, a França podien morir en un any 15.000 persones per culpa de la verola. A Alemanya hi havia més de 70.000 malalts, i a Rússia la verola va matar en un sol any 2 milions de persones.