|
|
|
|
Oïda
interna
L'oïda
interna és una estructura òssia
molt dura, recoberta per una membrana que està plena de líquids que quan
es mouen estimulen les cèl·lules nervioses. Està
formada per dos aparells receptors, que funcionen de diferent manera:
Pensa
que després que les ones sonores hagin entrat per l'oïda externa i s'hagin
convertit en vibracions a l'oïda mitjana,
l'oïda interna es posa en funcionament. Aquestes
vibracions arriben a la còclea, que
és un petit conducte que està cargolat al voltant de l'oïda interna i
que està ple de líquid. Quan les vibracions el toquen, el líquid comença
a vibrar, s'estimulen les terminals
nervioses i es crea un impuls
elèctric que, a través del nervi auditiu,
arriba fins a la zona del cervell
que el tradueix en so. El
cervell no podria mai reconèixer el que li arriba -en aquest cas el so-
si totes les parts de l'orella no treballessin juntes. A
dalt de la còclea hi ha els conductes semicirculars,
que també tenen líquids i milers de petites terminacions cel·lulars microscòpiques.
Aquests conductes són els encarregats de mantenir
l'equilibri. Per exemple, si t'ajups, els líquids que hi ha als conductes semicirculars es mouen i fan moure aquestes terminacions, que envien un missatge al cervell sobre quina ha de ser la postura del cap. En menys d'un segon, el cervell esbrina on és el teu cap i a quins músculs ha d'enviar missatges perquè mantinguis l'equilibri i no caiguis. | |||
 |
