Què és...?

    Caloria: unitat de mesura de l’energia que allibera un aliment o que consumeix ("perd") una persona quan fa una activitat física.

    Nutrients: són substàncies que formen aliments com les peces d’un "mecano", i que aprofitem per a nosaltres després de digerir els aliments que mengem.

    Glúcids o hidrats de carboni lents: donen la millor forma d’energia perquè s’allibera a poc a poc. Aquesta energia pot durar tota una tarda (o un matí) i es gasta quan corres, jugues, penses...: quan t’esforces a fer les coses.

    Sucres ràpids: són un tipus d’hidrats de carboni o glúcids que donen l’energia tota de cop, que "crema" per dins si no hi ha activitat física immediata. A les dents, alimenten els microbis responsables de la formació de la càries dental.

    Greixos o lípids: són els nutrients que emmagatzemen més energia. El nostre cos els fa servir per a algunes molècules importants (hormones, colesterol...), i no li agrada desfer-se’n. Els greixos que no es cremen amb l’activitat física, s’acumulen en el teixit gras.

    Proteïnes: són les peces que necessitem per créixer i reparar-nos. Serveixen per formar els nostres músculs, la pell, els cabells, les defenses internes i moltes altres estructures.

    Calci: és molt important per formar l’esquelet i les dents. Té la seva feina principal en la contracció dels músculs i el batec del cor.

    Ferro: és necessari perquè la sang porti l’oxigen a totes les cèl·lules, és a dir, ajuda a no tenir anèmia. És el que fa el color vermell de la sang sana.


    Vitamina A: va molt bé per a la vista, la pell, el creixement i la reproducció.

    Vitamines del grup B:
    necessàries per al creixement i la pell. Aquestes vitamines fan que els hidrats de carboni i les proteïnes s’aprofitin al màxim.


    Fibra: són hidrats de carboni que no es digereixen i que arrosseguen totes les restes d’aliments camí avall.

    Hipertensió: valors massa elevats de la tensió arterial, que poden provocar problemes a la vista, als ronyons i al cor.

    Colesterol: molècula necessària per al cos humà, però que si s'hi troba en excés pot provocar malalties hormonals, dels ronyons o del fetge, i obstruccions a la sang.