Inici 8-12 anys Què són i per a què serveixen les vacunes?

Què són i per a què serveixen les vacunes?

by escoles_admin

Segur que t’han vacunat alguna vegada. Potser et penses que una vacuna és només una punxada que fa mal i ja està… Doncs no… Les vacunes són molt més que això!

germenboLes vacunes són preparats que provoquen la formació d’anticossos que permeten immunitzar-te contra una malaltia.
Anticossos? Immunitzar-te? Potser no saps què volen dir aquestes paraules. Doncs és fàcil. Un anticòs és una substància defensiva que crea l’organisme quan es troba amb cèl·lules d’un organisme diferent, i immunitzar-se vol dir alliberar-se d’una cosa, aconseguir que no t’afecti.
Vacunar-se vol dir “prevenir-se” d’una malaltia, o sigui, preparar el nostre cos perquè hi pugui fer front, ser més fort que els virus i els bacteris que provoquen les malalties infeccioses.
Les vacunes estan fetes amb gèrmens que poden produir la malaltia, i el que provoquen és que les defenses naturals del nostre cos es posin en marxa per protegir-nos de la infecció.
És com si acostumessis el cos a estar sempre alerta contra una malaltia determinada.
Les vacunes estan compostes de gèrmens vius, però debilitats, i de vegades, una vacuna només conté una part dels gèrmens.
Quan un nen o una persona està sana, si es vacuna, això no li produeix la malaltia, sinó que anima i estimula les seves defenses naturals per protegir-la.

Per què són importants les vacunes?

Els nadons i els nens petits són més delicats que les persones grans, i es poden posar malalts més fàcilment. És per això que cal vacunar-los. Generalment, quan tenen dos anys, ja estan vacunats de moltes malalties.
Vacunar-se té beneficis individuals i socials, o sigui que és bo per a tu, i a la vegada ho és per a totes les persones que t’envolten, que són amb tu.

Origen de les vacunes

inf_vacunasolaEl 14 de maig de 1796, un metge anglès que es deia Edward Jenner va inocular -això vol dir que va introduir al cos mitjançant una xeringa- per primera vegada una vacuna contra la verola. El malalt era un nen de vuit anys que es deia James Philips.
El metge va agafar una mica de secreció d’una grangera que tenia una ferida, i que s’havia infectat quan munyia una vaca que tenia la verola.
Quinze dies després, va tornar a punxar el James amb una mica de pus que havia tret d’una persona que estava infectada de la verola. El nen no es va posar mai malalt de verola, i així va quedar demostrat que inocular el germen -o sigui, vacunar- provoca una acció de defensa del cos.
Jenner no ho va tenir fàcil: molts metges van pensar que la seva idea no era bona; però en veure els resultats, van haver de callar.
Amb el temps, naturalment, les vacunes han canviat, s’han evitat els efectes secundaris i les dosis s’han reduït, però la idea en què es basen no ha canviat.
Jenner va vacunar de forma gratuïta els pobres del seu poble, Berkeley, i dels voltants. Moltes de les persones que vacunava s’havien mostrat contràries a la vacunació, però el rector de l’església va aconsellar a tothom que passés per casa seva, perquè estava tip de celebrar enterraments de persones que, si s’haguessin vacunat, no haurien mort de verola.
Ara aquesta vacuna es veu com un descobriment més, però cal tenir en compte que, en aquella època, a França podien morir en un any 15.000 persones per culpa de la verola. A Alemanya hi havia més de 70.000 malalts i a Rússia la verola va matar en un sol any 2 milions de persones.

Malalties de les quals cal vacunar-se

El virus de la poliomielitis causa greus problemes musculars que poden arribar a la paràlisi muscular (els músculs deixen de funcionar).
Molts dels que patien poliomielitis acabaven en cadira de rodes, i fins i tot morien.
Avui, els alts nivells de vacunació eviten que els pocs casos que hi ha d’aquesta malaltia s’escampin.

  • Diftèria
    Malaltia que es caracteritza per la formació de plaques al coll que donen problemes per empassar i respirar. Causa sovint problemes de cor i de nervis.
    Moren un 10% dels afectats, i un 20% si es tracta de nens o de gent gran. En algunes parts del món com l’Europa de l’Est, encara hi ha casos per vacunacions incorrectes.
  • Tos ferina
    Malaltia que afecta l’aparell respiratori i es caracteritza per donar molta tos, tanta, que pot dificultar menjar, beure o fins i tot respirar.
    Els vòmits freqüents provoquen pèrdua de pes. En el cas dels nens, també pot causar pneumònia i alteracions en el cervell. Si aturéssim les vacunacions, la incidència d’aquesta malaltia s’apujaria moltíssim.
  • Tètanus
    Malaltia produïda per un bacteri que penetra al cos per les ferides i ataca el sistema nerviós. Dóna febre molt alta i dolors molt forts als músculs.
    Sovint és una malaltia greu. L’índex de mortalitat del tètanus pot arribar a ser de més del 50%. Convé estar vacunat perquè el bacteri causant del tètanus s’escampa fàcilment per terra i per la pols.
  • Xarampió
    És una malaltia molt contagiosa. Els símptomes són tos, febre, llagrimeig, esternuts i petites taques de color vermell escampades per tot el cos.
    Entre els anys 50 i 60, gairebé tothom havia tingut xarampió. Més del 20% dels malalts eren hospitalitzats, i un 7% tenia complicacions com pneumònies, diarrea o infeccions a l’oïda. Menys sovint, hi havia casos d’encefalitis i morts.
    Com que és molt contagiosa, si es deixés de vacunar s’escamparia molt fàcilment.
  • Meningitis
    Malaltia que provoca una inflamació greu de les meninges, que són les membranes que envolten el cervell i els nervis.
    La meningitis afectava un gran nombre de nens i podia deixar seqüeles importants com encefalitis, paràlisi i alteracions neuronals. Fins fa poc no es disposava d’una vacuna prou eficaç. Actualment, però, hi ha una vacuna que dóna molta protecció, i per això ha estat inclosa al calendari de vacunacions.
  • Hepatitis
    Malaltia que produeix una infecció al fetge, que s’inflama i pateix unes lesions que el fan funcionar cada cop més malament.
    Els que han patit hepatitis B tenen un alt risc que la infecció sigui crònica i a la llarga provoqui cirrosi i càncer de fetge. Es recomana la vacuna, i s’observa que actualment han disminuït molt els casos d’aquesta malaltia.
  • Rubèola
    El virus de la rubèola provoca una erupció que fa aparèixer petites taques vermelles a la pell i al paladar.
    Si una mare embarassada pateix la rubèola durant el primer trimestre de l’embaràs, el nadó pot desenvolupar la síndrome de la rubèola congènita, amb alteracions al cor, cataractes, retard mental i sordesa.
    Gràcies però a un alt nivell de vacunació, gairebé no hi ha casos de síndrome de rubèola congènita.
  • Parotiditis (Galteres)
    Malaltia en què s’inflama la paròtide, la glàndula salival més gran del cos, situada a prop de la mandíbula.
    Abans de la vacunació, aquesta malaltia provocava moltes sordeses en nens.
    No solia ser greu, però en alguns casos podia provocar problemes nerviosos i del cervell, que podien produir paràlisi. També augmentava la possibilitat d’avortaments espontanis durant el primer trimestre de l’embaràs.
    Com que és una malaltia molt contagiosa, si deixéssim de vacunar, s’escamparia molt fàcilment entre els no vacunats.
  • Una altra vacuna que també s’aplica de manera habitual a persones grans o que tenen problemes respiratoris és la vacuna de la grip.

    D’altres vacunes estan indicades quan s’ha de viatjar a països on hi ha malalties endèmiques que no es donen a Europa.

Quan t’hagin de vacunar…

Quan t’hagin de vacunar, pensa que és perquè no estiguis malalt. Sí, la punxada pot fer una miqueta de mal, però és un segon de dolor, per estar bo tota la vida.

Ho saps, que hi ha molts nens al món que no els poden vacunar?
Potser alguna vegada que t’has fet una ferida, i t’han dit que t’havies de vacunar contra el tètanus. No t’espantis!!

Efectes secundaris

Fa més d’un segle que es va començar a vacunar, i fa 60 anys que es va començar a fer de manera sistemàtica.
Des d’aleshores s’han conegut efectes secundaris i reaccions a les vacunes.
Les vacunes són segures, però de vegades poden provocar una mica de dolor a la zona de la punxada, una mica de febre o una reacció al·lèrgica.
Mai, però, han estat efectes greus, comparat amb les conseqüències de contraure la malaltia de la qual et protegeixen.
Hi ha qui pensa que les vacunes no són necessàries. S’equivoca. És molt difícil que una persona no estigui mai en contacte amb una malaltia, i si no està vacunada, la malaltia es pot instal·lar en el seu organisme.

Quants tipus de vacunes hi ha?

Les investigacions han permès crear vacunes combinades, és a dir, que amb una de sola quedis vacunat de diferents malalties.
Tenen l’avantatge que només cal una injecció.

vacunestipus

Anecdotari

L’any 1918, una epidèmia de grip –que va se batejada com “la febre espanyola”- va provocar la mort de més de 50 milions de persones arreu del món. Ara, amb la vacuna, es pot evitar.

Actualitat

Actualment, molts científics estan estudiant per trobar una vacuna contra malalties com la sida i la malària, que afecten milions de persones al món i que són endèmiques a molts llocs de l’Àfrica.

 

Autora: M. Pilar Gascón. Farmacéutica

Relacionados

Aquesta web utilitza cookies per obtenir dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús. Acceptar Llegir més