Picades i mossegades
Les picades de mosquits, alguna mossegada d’algun animaló i, per què no, alguna al·lèrgia poden ser alguns dels inconvenients de passar força estona a l’aire lliure.
La nostra situació geogràfica i el clima faciliten que ens moguem en ambients oberts (més a l’estiu i la primavera) on és fàcil tenir petites ferides produïdes per animals petits, principalment insectes o aràcnids. Les seves picades acostumen a produir trastorns diversos.
Lesions
Les lesions poden ser de diferents tipus:
- Infeccions.
- Efectes directes del verí: mossegades de gos o serp.
- Efectes indirectes: reaccions d’hipersensibilitat.
Animals “sospitosos”
Segur que a classe de Medi Ambient ja has comprovat que hi ha insectes de molts tipus i que tots estan classificats en families. El mateix passa amb la resta d’animals, que la veritat és que tenen unes vides bastant apassionants. Molts han de picar o mossegar per continuar vivint.
- Insectes: hematòfags, himenòpters
- Animals terrestres: artròpodes
- Animals aquàtics: marins i d’aigua dolça.
Insectes
Hematòfags
Mosques, mosquits i tàvecs: Preferentment ataquen les zones descobertes del cos. Com el seu nom indica, succionen la sang, injectant a la vegada a la “víctima” una secreció de saliva que és la que provoca la picor de les picades.
Prevenció
- Aplicar prèviament repel·lents o insecticides, on hi hagi molts d’aquests insectes.
Tractament
- Aplicar loció de calamina o una pomada d’hidrocortisona a les picades.
- Procurar que ho faci una persona gran, i si no, anar amb molt de compte.
Himenòpters
Abelles, vespes, borinots i formigues: No són freqüents les complicacions, però de vegades poden presentar-se reaccions individuals d’hipersensibilitat i anafilaxi.
Les picades d’abella generalment produeixen una reacció local, dolor i inflamació.
Actuació i tractament
- Treure el fibló sense fer servir pinces per evitar que s’escampi el verí.
- Rentar amb aigua l’àrea afectada.
- Desinfectar amb un antisèptic.
- Aplicar gel o compreses fredes.
- Si el dolor no remet, es pot prendre un analgèsic i un antihistamínic per alleugerir la picor.
- Les formigues mosseguen, no piquen. El seu verí és àcid fòrmic, que es pot combatre amb solucions d’amoníac.
- Procurar que ho faci una persona gran, i si no, anar amb molt de compte.
Els himenòpters piquen amb més facilitat les persones que es mouen constantment, les que es perfumen i les que es vesteixen amb colors vius.
Animals terrestres
Artròpodes
Escorpí de terra: L’escorpí injecta verí amb un fibló que té a la punta de la cua.
Actuació i tractament
- Treure el fibló sense fer servir pinces per evitar que s’escampi el verí.
- Rentar amb aigua l’àrea afectada.
- Desinfectar amb un antisèptic.
- Aplicar gel o compreses fredes.
- Si el dolor no remet, es pot prendre un analgèsic i un antihistamínic per alleugerir la picor.
L’escorpi no ataca deliberadament. Sol fer-ho si se’l toca.
Aranyes: La seva picada pot produir dolor, eritema o equimosi.
Tractament
- Desinfectar la ferida.
- Aplicar una pomada antipruriginosa.
Paparra o llagasta: Les paparres es fixen a la pell per xuclar la sang. Si et pica una paparra cal anar amb compte perquè pot procurar nombroses malalties. Abunden als boscos, a les plantes grasses i a les pastures altes. El risc de picada augmenta a la primavera i l’estiu.
Prevenció
- Prèviament, es pot prevenir la picada amb repel·lent.
Tractament
- Si ja ha picat, cal humitejar la pell amb alcohol o benzina per facilitar que la paparra es desenganxi de la pell. Si s’ha d’extreure, cal fer-ho en direcció cap amunt i perpendicularment a la pell.
- Rentar amb aigua i sabó.
- Desinfectar amb alcohol.
- Si no desapareixen les molèsties, cal demanar consell mèdic.
Animals aquàtics
Marins
Meduses: A les nostres platges no n’hi acostumen a haver, però si es troba una i es toca pot produir una intensa picor i dermatitis.
Actuació i tractament
- Rentar la ferida amb aigua salada sense tocar l’àrea afectada.
- Eliminar qualsevol tentacle que hagi quedat enganxat amb una tovallola humida. No es pot tocar per retirar-lo si cal fer una barreja de bicarbonat sòdic i fang o amb vinagre.
- Si fa mal, es pot prendre analgèsic.
Eriçons: Els eriçons poden punxar, més que picar. Les pues són calcàries i s’han de treure de seguida.
Tractament
- Treure de seguida les pues.
- Rentar la zona i aplicar un antisèptic.
- Si les pues, de naturalesa calcària, queden incrustades, es pot provar d’estovar-les amb vinagre perquè es dissolguin.
Escorpins de mar: Estan mig enterrats sota la sorra, claven les pues de l’aleta dorsal als peus dels banyistes i fan molt mal.
Tractament
- Treure les pues amb unes pinces.
- Rentar-ho amb aigua salada.
- El verí d’aquest escorpí és termolàbil, per això cal submergir de seguida el peu, o la part afectada, en aigua calenta.
- Si fa mal es pot prendre un analgèsic.
D’aigua dolça
Sangoneres: En el nostre hàbitat, no és freqüent que piquin persones que es banyen als rius i als llacs, però pot passar en un entorn tropical.
Tractament
- Retirar fregant la zona amb sal.
- Rentar la ferida amb aigua i sabó, exprimint-la per extraure l’anticoagulant que injecta i poder-lo xuclar més fàcilment.
- Escopir.
- Aplicar un antisèptic.
Mossegades
A part de la ferida en si, cal tenir en compte que a la boca dels animals que ens poden mossegar hi ha molts gèrmens, per això cal tractar tota la zona afectada per evitar possibles infeccions.
Gossos: Quan un gos mossega una persona, és obligatori comunicar-ho a l’òrgan administratiu competent en Sanitat i Consum (Ministeri, Conselleria, etc.).
Els nenes i nenes petits són els principals afectats. Ja sigui perquè hi juguen molt, ja sigui perquè, de vegades, els poden molestar, i els gossos responen a una agressió, sovint, amb una mossegada.
Actuació i tractament
- Primer cal saber si el gos està vacunat de tot l’obligatori.
- Observar i vigilar la conducta del gos.
- Si la ferida és superficial s’ha de rentar amb aigua i sabó.
- Desinfectar-la.
- Adreçar-se al metge perquè faci la immunització antisèptica.
- Si la ferida ha fet esquinçament de la pell, cal acudir ràpidament al metge, mantenint-la sense tapar i amb la informació anteriorment citada.
Serps: Abans de fer res cal saber si hi ha hagut enverinament, perquè una serp verinosa pot mossegar, i no injectar el verí.
A la Península Ibèrica i a Catalunya hi ha diferents serps verinoses.
L’escurçó abunda a llocs secs i rocosos, generalment pròxims a l’aigua.
Generalment la mossegada presenta dos forats separats per 6 o 8 mm. També es pot trobar un sol forat.
Al cap de 10 o 15 minuts apareix un edema amb més o menys dolor, i passades unes hores, la víctima pot tenir sudoració, hipotensió, vòmits, dispnea, cefalees, etc. Tot plegat, i la seva evolució, en determina la gravetat.
Actuació i tractament
- Rentar amb aigua i sabó.
- Desinfectar.
- Demanar consell per a la immunització antitetànica.
- En cas d’infecció, el metge recomanarà prendre antibiòtic.
Què no s’ha de fer mai:
- Incisions a la ferida (no remenar-la, ni tocar-la gaire).
- Tractar de succionar el verí.
- Aplicar res a la ferida que no sigui desinfectant.
- Col·locar un torniquet.
- Aplicar gel, perquè encara que alleugereix el dolor pot fer malbé el teixit.
A tenir en compte
A tenir en compte:
- S’ha de donar especial importància a les picades o mossegades si la víctima és un nen.
- Igualment les picades a la boca o laringe han de ser tractades molt ràpidament.
- El rentat i la desinfecció són el primer pas per a una bona recuperació i per evitar conseqüències.
- Saber si la víctima és al·lèrgica als insectes o a algun medicament.
Anecdotari
A les parets de la tomba del faraó Menes, que daten del 2821 aC, els jeroglífics recorden que va morir per una picada d’abella. Ningú no sap com perviu aquesta al·lèrgia a les abelles, però les xifres de persones mortes als Estats Units cada any n’enregistren entre 50 i 100 per picades d’insectes himenòpters.
Aquestes xifres demostren que l’al·lèrgia no remet.
Encara que no ho sembli, les picades poden ser molt poètiques. Com a mínim, així ho va veure l’escriptor Pere Quart.
Mosques i mosquits
La natura
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits,
que treballen de nits.
Resum
|
Lesió
|
Actuació i tractament
|
|
| Mosques, mosquits i tàvecs |
Preferentment ataquen les zones descobertes del cos. Com el seu nom indica, succionen la sang, injectant a la vegada a la “víctima” una secreció de saliva que és la que provoca la picor. |
|
|
| Abelles, vespes, borinots i formigues |
No són freqüents les complicacions, però de vegades poden presentar-se reaccions individuals d’hipersensibilitat i anafilaxi. Les picades d’abella generalment produeix una reacció local, dolor i inflamació. |
|
|
| Escorpí de terra |
L’escorpí injecta verí amb un fibló que té a la punta de la cua. |
|
|
| Aranyes |
La seva picada pot produir dolor, eritema o equimosi. |
|
|
| Paparres |
Les paparres o llagostes es fixen a la pell per xuclar la sang. Si et pica una paparra cal anar amb compte perquè pot produir nombroses malalties. Abunden als boscos, plantes grans i pastures altes. El risc de picada augmenta a la primavera i l’estiu. |
|
|
| Meduses |
A les nostres platges no n’hi acostumen a haver, però si es troba una i es toca pot produir una intensa picor i dermatitis. |
|
|
| Eriçons |
Els eriçons poden punxar, més que picar. Les pues són calcàries i s’han de treure de seguida. |
|
|
| Escorpins de mar |
Estan mig enterrats sota la sorra, claven les pues de l’aleta dorsal als peus dels banyistes i fan molt mal. |
|
|
| Gossos | Mossegades de gos: a la boca dels animals que ens poden mossegar hi ha molts gèrmens, per això cal tractar tota la zona afectada per evitar possibles infeccions. |
|
|
| Serps |
Mossegades de serps: abans de fer res cal saber si hi ha hagut enverinament, perquè una serp verinosa pot mossegar, i no injectar el verí. A la Península Ibèrica hi ha diferents serps verinoses. L’escurçó abunda a llocs secs i rocosos, generalment pròxims a l’aigua. Generalment la mossegada presenta dos forats separats per 6 o 8 mm. També es pot trobar un sol forat. Al cap de 10 o 15 minuts apareix un edema amb més o menys dolor, i passades unes hores, la víctima pot tenir sudoració, hipotensió, vòmits, dispnea, cefalees, etc. Tot plegat, i la seva evolució, en determina la gravetat. |
NO FER MAI
|