Com hem de curar les ferides petites?

La història de les petites ferides i de com s’han de curar és una curiosa història.

Segur que més d’una vegada t’has fet un tall, una rascada, o has caigut i t’has pelat els genolls o t’has clavat una punxa al peu…

Segur que quan t’ho has fet t’han dit que calia curar-t’ho amb aigua oxigenada i a tu no t’ha agradat gens perquè PICA!!!!!

Doncs sí. Si pica vol dir que el teu organisme reacciona. 🙂

Però què és exactament una ferida?

Les ferides són el resultat d’un atac a la pell. La pell ens protegeix molt, però quan topa amb força amb una pedra, una tisora, un ganivet, una punxa o un ferro. es fa malbé. Per sort, ens torna a créixer.

Però la pell és molt més complicada del que sembla. Quan ens mirem el cos, veiem NOMÉS una part de la pell, l’exterior, la que els metges anomenen epidermis. A sota, a la part inferior de la pell, que es diu derma, hi ha moltes capes, i moltes cèl·lules que es poden infectar.

I infectar-se no és bo per a la salut. Per això cal curar-les bé, les ferides.

Piqui poc o piqui molt.

Imagina’t, amb molta imaginació, que la pell és com un pastís de truites i que només veiem la que es troba a dalt de tot.

Tipus de ferides

I una mossegada, t’ha mossegat mai un gos?

Una mossegada és una ferida important, o sigui que ja en parlarem.

Abans cal saber de quantes formes es pot ferir la pell:

Ferides fàcils, netes, que són aquelles en què s’observa clarament què ha passat, i si hi ha quedat res a dins o no.
Ferides difícils i brutes, on hi col·locaríem la resta, les més grosses, fondes o llargues i en què no es veu del tot si hi ha quedat un tros de pedreta a dins de la ferida o no se sap on s’acaba, i de vegades, es pot veure un tros de carn molt, molt masegat.

Les ferides més freqüents i també les menys greus són les erosions, que són despreniments de les capes superficials de la pell que deixen al descobert vasos sanguinis de petit calibre, que són els que emmagatzemen la sang. Per això, quan ens ferim, de vegades ens surt SANG!!!

Aquestes ferides s’anomenen de forma popular pelades o rascades, són el resultat de les caigudes, les travetes, les derrapades amb… la bici.

Gairebé sempre reben els genolls, els colzes, de vegades el front…

En l’erosió s’hi poden quedar petits fragments del material amb què s’ha produït la topada: grans de sorra, asfalt o d’altres.

CAL TREURE QUALSEVOL GRANET DE SORRA O DE BRUTÍCIA D’UNA FERIDA ABANS DE CURAR-LA. NO VOLEM QUE S’INFECTI!!

D’un tall, se’n diu ferida incisa: un tall és la separació de les vores de la pell. És la típica ferida produïda per un ganivet, un vidre trencat o la vora d’una llauna. Aquestes ferides acostumen a fer hemorràgies, perquè l’objecte que penetra a la pell obre els vasos sanguinis que hi troba.

Un dels problemes que poden presentar aquestes ferides és que com que són més profundes poden afectar altres parts del cos, com ara els tendons, els músculs o els nervis.

Les ferides penetrants són també ferides importants. Són les que fan els objectes punxeguts, i no es poden veure bé. No saps si és recta o torta, si és molt fonda o no tant… i la sang no para de rajar.

Les més greus són les que es poden produir a prop del cor, al pit, o a la panxa, perquè allà hi ha els budells, el fetge…

Les ferides contuses són les que són irregulars, i la pell es masega molt.

De vegades hi ha ferides que tenen una mica de totes les anteriors. Són les incisocontuses; tasten una mica d’aquí i una mica d’allà.

Quins perills pot tenir una ferida?

El perill que tenen totes les ferides és LA INFECCIÓ!!!!

Quan la pell s’obre, els microorganismes que produeixen la infecció ho tenen molt fàcil, per instal·lar-se en el nostre cos.

De vegades, l’objecte amb què ens hem ferit està brut, i els gèrmens penetren en el nostre organisme.

Si la ferida es cura com cal, no s’hi ha de pensar més, però sempre s’ha de vigilar que no aparegui PUS!!!

El pus és la manifestació de la infecció. És com una targeta de visita. Ja sóc aquí per infectar-ho tot!
El màxim perill d’una ferida però és que s’infecti de TÈTANUS!!!

El tètanus és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Clostridium tetani, així se’n diu en llatí i entre els metges. La gent n’hi diu tètanus.

Estar vacunat és la millor manera d’evitar aquesta infecció.

Si has estat vacunat seguint el calendari de vacunació, estàs protegit. Recorda que per continuar protegit durant tota la vida t’hauràs de vacunar cada 10 anys.

Com es cura una ferida?

És molt possible que ja t’hagin curat alguna vegada una ferida…

Recordes aquella patacada en un gronxador? O aquella derrapada amb els patins?

Potser vas haver de patir, però perquè una ferida es curi, s’ha de netejar i desinfectar.

Podríem dir que PER CURAR UNA FERIDA CAL:

	1er. Estar tranquils. Tots. El que estigui ferit, i el que l’hagi de curar.
	2on. Rentar-se les mans amb força aigua i sabó.
	3er. Treure la roba o el que sigui que pugui tapar la ferida.
	4t. Rentar la ferida amb un bon raig d’aigua freda.
	5è. Després de l’aigua fer servir una gasa, per poder treure la brutícia o restes de “coses” que hi pugui haver a la ferida. NO fer servir cotó fluix, perquè pot deixar filets… I si teniu aigua oxigenada, n’hi poseu un bon raig també, ENCARA QUE PIQUI!!!
	6è. Esbandir la ferida.
	7è. Aplicar un antisèptic per desinfectar (millor els que estan fets a base de iode), amb una gasa estèril.
	8è. Posar una tireta que protegeixi i tapi la ferida. O un tros de gasa enganxada amb un esparadrap.
	9è. Explicar-ho de seguida a una persona gran: un mestre, la mare, el pare, la cangur…
	10è. Ja està. Rentar-se les mans i pensar si de grans volem ser metges!